Sique Rodríguez Gairí

Abans d’exposar el resultat d’aquest petit estudi, vull puntualitzar que no pretenc extreure cap tipus de conclusió. Per fer-ho, hauria de tenir una mostra més àmplia. Simplement vull constatar, de manera simpàtica, l’experiència que vaig viure en l’últim partit de Lliga del Barça, el Barça, 2-Athletic, 1. En aquest partit, vaig seure al costat de dues noies. Totes dues amb abonament del Barça, és a dir, habituals del Camp Nou. Diré l’edat, 29 anys, però no els noms perquè així protegeixo el seu anominat. Vaig fer aquest seguiment durant els primers 45 minuts del partit contra l’Athletic. A la segona meitat, vaig abandonar l’estudi perquè el gol d’Iraola em va posar nerviós. I aquí va el resultat.

Al primer minut de partit, tot just assentar-se a la cadira, perquè van arribar amb el temps just de veure la sacada inicial, el cinema es converteix en el primer tema de debat, concretament, la pel·lícula “Enredados”. Tot seguit, al minut tres, comencen a planificar què faran el cap de setmana vinent. La conversa és interrompuda pel primer gol del partit, el de Villa. Òbviament, la pregunta és: “Qui ha marcat?”. El del costat informa: “Villa”. Al minut 10, tercer tema de conversa: el peix de La Boqueria i el regateig que pots fer per comprar-lo. Acte seguit, canvi de tema: “Quin anellot més gran que portes, no?”. I, òbviament, la conversa deriva a parlar d’anells i arracades. Minut 16. Primera referència al futbol. És textual: “Com és que diuen que s’han de guanyar 12 punts abans de l’Arsenal?”. Una de les dues aclareix que parlen de la Lliga. La conversa acaba aquí per donar pas a una tertúlia sobre el twitter i els seguidors que té cadascuna. A partir d’aquí, les dues noies parlen de la situació de dos amics comuns. La conversa fa un tomb cap a un nou tema: la lluita Hereu-Tura.  Sorprenentment, aquest debat canvia per un diàleg sobre Eurovisió. A tot això, no hem arribat ni al minut 25 de partit. Una de les dues noies pregunta a l’altra per l’estat de salut d’un familiar. Una conversa que dura, aproxidament, tres minuts per després enllaçar, una vegada més, amb tema cinema. Cisne Negro i Primos passen a ser les estrelles de la tertúlia. Just abans d’arribar al minut 30 de partit, encara hi ha temps per treure un nou assumpte: l’arròs que una de les dues ha menjat el mateix diumenge a la Barceloneta. Tot seguit, hi ha un comentari sobre la vestimenta de Guardiola (una de les dues es pregunta per què Guardiola va sense abric?) i la conversa queda interrompuda perquè una de les noies rep una trucada telefònica i després s’entreté a mirar missatges. Cap al minut 35 de la primera meitat, nou tema de conversa: la mort de Santi Santamaria i de Florinda Chico. D’aquí es passa a comentar un accident que ha tingut una amiga comuna, afortunadament, res greu però sí que aprofiten per criticar l’atenció que et donen en alguns hospitals i una de les dues explica una experiència pròpia. A aquest diàleg el segueix un altre sobre la picabaralla que mantenen dos companys d’un màster universitari que estan fent totes dues i acaben la conversa parlant sobre els deures que han de fer per la propera setmana. Abans del minut 40, nou tema de conversa: la sèrie Polseres vermelles que fan a TV3. D’aquí passen a parlar de les operacions que s’ha fet Ane Igartiburu, amb especial incidència en l’aspecte dels seus llavis i la conversa deriva en Operación Triunfo i la gala final que fan la mateixa nit. La conversa s’interromp per l’aturada de Pinto a la que segueix un comentari: “Ho està fent bé aquest Pinto, no? I això que ens el van regalar amb els Petit Suís”. Just abans de la mitja part, una de les noies explica que el proper 23 d’abril té un casament i l’altra li explica que ella en té dos els propers mesos. La conversa deriva en la roba que hauran de comprar-se. I així arribem a la mitja part.

Aquestes són totes les converses que mantenen dues noies durant els primers 45 minuts d’un partit de futbol. En total, n’he comptabilitzat 24, només tres d’elles tenen alguna relació amb el futbol. Com heu pogut comprovar, els temes són molt diversos. Des de política a cinema. Dels plans futurs a experiències passades. De programes de tele a roba. No deixen res per analitzar. Puc garantir que no és exagerat i que les dues noies no van deixar de parlar més d’un minut seguit en cap moment. Les dues noies són amigues i parlen cada dia. Van juntes, habitualment, al camp. Ja diuen que anar a l’estadi és una experiència sociològica.

Esta entrada fue publicada el 21 febrero 2011 a las 12:50 pm y está archivada bajo las categorías General. Puedes seguir las respuestas de esta entrada a través de sindicación RSS 2.0. Puedes dejar una respuesta, o trackback desde tu propio sitio.